Passa passa, el temps passa
no s’atura, tampoc s’avança.
Tot al seu temps,
sense presses,
però tampoc sense pauses,
sense perdre’l,
amb fets i paraules.
Benvingut 2011,
Primer de tot, abans de començar amb les exigències i amb els deures, vui felicitar-te ja que has pres possessió del càrrer que sostenia el teu antecessor, per aquest simple fet ja et mereixes la meva enhorabona. Has esperat pacientment a que el 2010 i, amb ell, la primera década del segle vint-i-u i ara ja has près el control.
Tenim molta feina a fer entre tu i jo, ja que el teu company 2010 ha deixat moltes coses a mitges o directament sense fer. Tenim menys de 365 dies per enllestir-ho, així que com a ciutadà del món del calendari gregorià exigeixo dedicació des del primer dia. Entre temps perdut i persones que ens han deixat l'any passat m'ha tret més del que he donat i ha enterbolit el meu camí cap a la felicitat. He plorat més que he somrigut: en aquest cas d'això se'n diu perdre el temps. Perdoneu, però algú ho havia de dir.
Per rebre has de donar, ja que per collir has de llaurar la terra i sembrar. Moltes coses depenen de mi, i alhora cap. Així que només et prometo una cosa: donaré el millor de mi en cada moment. La fatiga i els cops no m'aturaran, m'ho dec, els ho dec...
Només em resta desitjar-te una bona vida, curta però intensa, amb poc desastres i moltes alegries.
Ru
P.D: Ja saps el que tenim entre les mans, no espero menys de tu...
